Jenifer és també la cançó de l'estiu. No conec en profunditat la situació del mercat musical en català, em refereixo a xifres i estadístiques de vendes, però a simple vista sembla passar per un bon moment. Tampoc, confesso, en sóc (corregeixo: n’he set fins ara) una gran consumidora. Això que escric, com tots els articles que comparteixo en aquest bloc, és més aviat una reflexió personal sobre el que percebo al meu voltant.
El fet de que darrerament hi hagi èxits d’estiu en català, és significatiu. Segurament ja n’hi havia hagut abans, ja he avisat que la meva cultura en aquest aspecte no és gaire ampla. Així de cap, recordo a Boig per tu dels Sau i alguna dels Pets, que ara que hi penso no sé si van ser hits d’estiu. Però la diferència amb els d’ara, en la meva modesta opinió i sense ànims de menysprear a ningú, és la qualitat d’aquests últims èxits. Al mar dels Manel i Jennifer d'Els Catarres són dos examples d’èxits amb lletres intel·ligents, bona música, veus treballades, una “moderna” posada en escena i un directe que no decep. Els integrants d’aquests grups són JASPs (joves [aunque] sobradament preparats) de la música. Molts dels seus integrants han sortit de conservatoris, universitats o escoles d'art i, per tant, tenen una base musical sòlida. El seu èxit no és tan sols fruit de caure en gràcia en un moment donat, sino d'un treball dur que es reflecteix en la majoria dels temes, i si no, per mostra un botó: La gent normal dels gran Manel o Potser vindré, la meva favorita d'Els Catarres.
Tanmateix, molts d’aquests artistes entenen el nou paradigma digital actual i faciliten els seus treballs per la xarxa. saben que el model de vendes ha canviat i permeten descarregar els seus temes des de la seva pàgina oficial. De moment s’ho treballen als concerts i el reconeixement del públic ja el tenen. Segurament que amb el temps hauran de ajustar aquest model, per poder viure de la seva feina amb comoditat, però avui és d'agrair tanta honestedat i generositat.
Altres grups que sonen actualment i entre els que es poden trobar semblances en la seva trajectòria són: Els amics de les arts, Mishima, Antonia Font, etc.
I ja que hi som posats, recordar que n'hi ha per tots els gustos i moments: Roger Mas, Víctor Bocanegra, Adrià Puntí, Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien, Quimi Portet, Albert Pla , Lax 'n' Busto, Gossos, Sílvia Pérez Cruz, Laura Cruells, ....
Sense oblidar a altres grans artistes catalans que canten també en castellà: la ja mencionada Sílvia Pérez Cruz con o sin Migas, Maite Martín, Estopa, Albert Pla, La Pegatina ... o la sevillana afincada a Barcelona Inma Gomes.
Que des de ja fa algun temps, puguem ballar i cantar tornades divertides i enganxoses en català deu voler dir que ja, afortunadament, ha arribat la normalització de la cançó en català, però jo no n’havia pres consciència fins ara!
Sé que m'he deixat molts per mencionar, així que si voleu incloure els que més us agraden en un comentari, no ho dubteu!
