19 de setembre, 2010

Pechakucha

L’agost ha estat un mes de desconnexió, i el setembre ho està essent de descompressió. Però abans de la tornada a l’activitat, d’alguna manera frenètica, que comporta la preparació del nou curs, classes i altres projectes que tinc entre mans, no vull descuidar-me de mostrar el pechakucha que vaig presentar el passat juliol sobre el meu PLE, al Citilab de Cornellà de Llobregat. L’experiència va ser molt positiva en tots els sentits.

Quan la Linda Castañeda m’ho va proposar en una conversa mig en broma, d’aquelles que sorgeixen a Twitter, vaig esperar fins l’últim dia de convocatòria per enviar la meva proposta Finalment m’hi vaig llançar a la piscina, i com me n'alegro!! Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a gent increïble i el més important, vaig vèncer la por a parlar davant d’un públic tant “selecte”. Crec que aquest tipus de presentacions informals, o despresentacions, que diríem ara, ho facilita bastant.

Vaig conèixer Ricardo Torres Kompen, coordinador del projecte Hort Digital entre d'altres, a finals de l’any passat, quan ens va venir a impartir una lliçó al màster de Comunicació Digital Interactiva que cursava aleshores, i ens va convidar a conèixer el Citilab de Cornellà. Allà em va parlar de #ple_bcn i vaig decidir apuntar-me a les jornades. Durant els mesos previs vaig contactar amb alguns dels organitzadores i entre tweet i tweet, com ja he mencionat, @lindacq em va animar a presentar un pechakucha sobre el meu ple, i vaig acceptar el repte. Vaig decidir que part important d'aquest ple, era Twitter.

Quan vaig arribar a Cornellà vaig poder desvirtuar a molts autors de blogs que segueixo: al tàndem format per @eraser, un remolí d’energia que més tard em descobriria el blippeig (per compartir gustos musicals) i la donostiarra @ainhoaes, dues molt interessants, i fortes personalitats, i amb el quals vaig poder xerrar prenent unes canyes després de la primera sessió; @JordiJubany, amb el que comprovaria que el món és un mocador: @lindacq, @cristinacost, dues d'entre molts dels diligents organitzadors; @jordi_a “in person”; @mudejarico, malauradament només de pas; @marett, @lernys, aquests dos companys en l’exposició dels pechakuches, junt a @ramonovelar i @ocasquero.

Vaig trobar in situ a persones extraordinàries i a les que segueixo des de llavors: a @gemturfer, profe d'anglès com jo, i inseparables des del primer moment; @villaronrubia, un jove talent sevillà encantador amb pintes de guiri que recerca des d'Oxford; el grup dels portuguesos: @miragens - que em va regalar el llibre E-Portfolio in Education; @pgsimoes, coneixedor de tots els recons de Twitter i un dels seus evangelitzadors; als discrets @csantos i @josemota. Vaig conèixer també al canadenc @courosa, que em va deixar gratament impressionada per la seva proximitat, i al gran @GrahamAttwell, una mica més des de la distància que imposa la seva presència.

Allà vaig fer un ús intensiu de Twitter, jo diria que gairebé febril!! També es van donar algunes situacions divertides com la de tenir a Jordi Adell d'espectador en la presentació del pechakucha i veure la cara d'ensurt que se li posava al reconèixer-se en un mosaic de fotos de gurus. Amb un to d'humor, reivindicava jo aquesta figura, comparant-la a la dels gurus orientals que gràcies al seu estat de consciència, estan en condicions de treure el deixeble de la foscor, i revelar la veritat divina que es troba al seu interior ;-)

Vàren sorgir moltes converses i anècdotes. L'ambient va ser distès i la bona organització de l’esdeveniment va facilitar trobades informals i divertides estones a la improvisada terrassa, a on cruspiem els plats, tapes i degustació de vi, preparats i servits per la amable gent del bar del Citilab. Des d'aquí, gràcies a tots. I gràcies també a la Vanesa Ferreres per ajudar-me amb l'edició del vídeo.

31 de juliol, 2010

Temps de descans ;-)

Provant Dipity

Provant Dipity
Aquesta eina és molt útil per crear línees del temps (timelines) o eixos cronològics. Amb dipity es poden inserir textos, imatges, videos, enllaços per ampliar informació, audio i mapes de google maps.
Li veig moltes possibilitats edcucatives. Jo de moment he recorregut al meu delicious i twitter i aquesta és la línea del temps que m’ha sortit.

16 de juliol, 2010

The Swell Season: altament recomenables!

El 27 de febrer d’enguany, vaig anar al concert de The Swell Season, un duo format pel vocalista i guitarrista irlandès Glen Hansard (ex The Frames) i la pianista i vocalista txeca Marketa Irglová, que vàren actuar a la Sala Apolo de Barcelona.

Aquesta cançó m’agrada especialment pel ritme que va in crescendo fins arribar al esclat! Al concert, l'irlandès va, fins i tot, deixar la seva vella i aforadada guitarra sense cordes. Aqui deixo vídeo d’aquell moment a on podeu comprobar com es va posar tothom a la butxaca!!!

Glen Hansard no és tan sols un gran artista, sinó que també EXPLICA històries i TRANSMET bona energia.

Provant FMAtlas

Cada any, el departament d'anglès de Sant Miquel dels Sants, Vic, organitza un viatge de set dies a Londres amb els alumnes de 1r de Batxillerat.
Un dels dies, fem una ruta des de London Eye, passem per la zona Westmister, travessem St. James Park i ens arribem fins a Buckingham Palace per veure el famós canvi de guàrdia del Palau.
He pujat unes fotos al mapa que il·lustra aquesta ruta. Crec que és una bona eina per anar situant als alumnes del que veuran allà i animar-los a fer les activitats de classe que tenen prèvies al viatge.

11 de juliol, 2010

All the people moving!

Estic en modus “monotema”. Torno a parlar de la PLE Conference 2010. Però tranquils, us poso un vídeoclip musical: Moving de Macaco. Aquesta cançó seria la cançó-lema del congrés. L’idea la recupero de @marett (Mar Camacho), companya en les presentacions dels pechakuchas en espanyol i que em va animar molt quan els nervis estaven a flor de pell!!

Ella va destacar en el seu pechakucha, PLEs y mobile learning (Entornos personales y móviles de Aprendizaje), una frase: “una gota junto a otra hacen oleajes, luego mares, oceanos”, referint-se al poder que cadascun de nosaltres tenim per canviar les coses, en aquest cas per millorar la situació educativa actual. Jo afegiria una altra: “Nunca una ley fue tan simple y clara, acción, reacción, repercusión ... juntos somos evolución”. Un clar missatge d’optimisme

Llàstima que no deixin inserir el vídeo original. Aquí us deixo l’enllaç d’aquest. Enjoy ♫♫♫

Scribd Nativos

PDF Nativos Aquest pdf acompanya la presentació de Nativos Digitales d’Alejandro Piscitelli i l’amplia.

04 de juliol, 2010

Nadius Digitals (Presentació slideshare)

Ara ja fa un temps vaig haver de preparar un ppt – malgrat el descrèdit que aquest format pateix darrerament, (recomano lectura del post del blog "Educación y Virtualidad" de Cristobal Suarez, sobre el tema) - per presentar el llibre Nativos Digitales de l’argentí Alejandro Piscitelli per a l’assignatura “Teories de la comunicació digital interactiva”, impartida per Carlos Scolari dins del màster universitari en Comunicació Digital Interactiva de la UVic.

Volia aqui deixar algunes reflexions que vaig fer aleshores i que ara revisant els apunts em venen de nou al cap.

Deia David Weinberger en la seva obra més coneguda, Everything is Miscellaneous, 2008, que el desordre és una virtut digital, que porta a noves idees, eficiència i coneixement social. En Nadius, es dona també una mica d'això, un cert desordre o cúmul d'idees, que despleguen i brinden multitud de alternatives alhora que obre nous interrogants.

Nativos Digitales s’ho mira des de tots els angles possibles, ens situa en l’època convulsa que vivim, i ens ofereix abundant informació i antecedents, que ens donen els elements suficients per entendre aquesta "generació", que com totes, és deutora del temps que li ha tocat viure.

Es preguntava Scolari ,coautor del blog Digitalismo, al començament d'Hiperdiaciones "¿Com es veuran aquests anys de vida digital dins d'unes dècades. ¿Com es veurà en el futur aquesta dieta hipercalòrica de ciberteoríes que hem consumit des de l’arribada de la World Wide Web?" Segurament, com bé apunta ell, amb sornegueria, però això ara no ens pertoca".

Nativos Digitales, Alejandro Piscitelli
View more presentations from MonVall.

Slide PLE Conference

Vaig tenir la sort de prendre part de la PLE Conference celebrada al Citilab de Barcelona del 7 al 9 de juliol. Comparteixo algunes “pics” fetes per @gemturfer (Gemma Tur), inseparables des del moment que ens vàrem coneixer.

El meu entorn d'aprenentatge

Després del primer bany de mar de l’any, i encara amb restes de sal a la pell, estic disposada para encetar aquest bloc que no sé ara per quins derroters m'ha de portar. De fons sento als Muse, grup de pop britànic que vaig descobrir ahir via el Spotify d’un amic.

Són aquestes experiències de transmissió i participació (fer partícips als altres) les que m’interessen en quan en tant són actes que es donen a diari en els nostres "entorns personals d’aprenentatge" (en anglès PLE: “personal learning environment), i que van omplint els nostres dipòsits de formació i il·lustració.

Ahir vaig fer un descobriment musical, abans d’ahir vaig ensopegar una web sobre educació molt interessant, la setmana passada vaig trobar un material excel·lent per compartir amb els alumnes, un altre dia vaig localitzar un bloc ple de posts originals, el vídeo tutorial sobre prezi amb el que em vaig topar fa uns mesos m’ha set molt útil , demà serà una recepta de cuina que podré compartir amb amics i familiars. Aquesta situació actual dibuixa possibilitats d’aprenentatge infinites i accesibles.

Estan força bé aquests Muse, vaig a twittejar-ho, o com a altres agrada dir, a piular-ho, i d’aquesta manera fer partícips a amics i followers.