Pechakucha

L’agost ha estat un mes de desconnexió, i el setembre ho està essent de descompressió. Però abans de la tornada a l’activitat, d’alguna manera frenètica, que comporta la preparació del nou curs, classes i altres projectes que tinc entre mans, no vull descuidar-me de mostrar el pechakucha que vaig presentar el passat juliol sobre el meu PLE, al Citilab de Cornellà de Llobregat. L’experiència va ser molt positiva en tots els sentits.

Quan la Linda Castañeda m’ho va proposar en una conversa mig en broma, d’aquelles que sorgeixen a Twitter, vaig esperar fins l’últim dia de convocatòria per enviar la meva proposta Finalment m’hi vaig llançar a la piscina, i com me n'alegro!! Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a gent increïble i el més important, vaig vèncer la por a parlar davant d’un públic tant “selecte”. Crec que aquest tipus de presentacions informals, o despresentacions, que diríem ara, ho facilita bastant.

Vaig conèixer Ricardo Torres Kompen, coordinador del projecte Hort Digital entre d'altres, a finals de l’any passat, quan ens va venir a impartir una lliçó al màster de Comunicació Digital Interactiva que cursava aleshores, i ens va convidar a conèixer el Citilab de Cornellà. Allà em va parlar de #ple_bcn i vaig decidir apuntar-me a les jornades. Durant els mesos previs vaig contactar amb alguns dels organitzadores i entre tweet i tweet, com ja he mencionat, @lindacq em va animar a presentar un pechakucha sobre el meu ple, i vaig acceptar el repte. Vaig decidir que part important d'aquest ple, era Twitter.

Quan vaig arribar a Cornellà vaig poder desvirtuar a molts autors de blogs que segueixo: al tàndem format per @eraser, un remolí d’energia que més tard em descobriria el blippeig (per compartir gustos musicals) i la donostiarra @ainhoaes, dues molt interessants, i fortes personalitats, i amb el quals vaig poder xerrar prenent unes canyes després de la primera sessió; @JordiJubany, amb el que comprovaria que el món és un mocador: @lindacq, @cristinacost, dues d'entre molts dels diligents organitzadors; @jordi_a “in person”; @mudejarico, malauradament només de pas; @marett, @lernys, aquests dos companys en l’exposició dels pechakuches, junt a @ramonovelar i @ocasquero.

Vaig trobar in situ a persones extraordinàries i a les que segueixo des de llavors: a @gemturfer, profe d'anglès com jo, i inseparables des del primer moment; @villaronrubia, un jove talent sevillà encantador amb pintes de guiri que recerca des d'Oxford; el grup dels portuguesos: @miragens - que em va regalar el llibre E-Portfolio in Education; @pgsimoes, coneixedor de tots els recons de Twitter i un dels seus evangelitzadors; als discrets @csantos i @josemota. Vaig conèixer també al canadenc @courosa, que em va deixar gratament impressionada per la seva proximitat, i al gran @GrahamAttwell, una mica més des de la distància que imposa la seva presència.

Allà vaig fer un ús intensiu de Twitter, jo diria que gairebé febril!! També es van donar algunes situacions divertides com la de tenir a Jordi Adell d'espectador en la presentació del pechakucha i veure la cara d'ensurt que se li posava al reconèixer-se en un mosaic de fotos de gurus. Amb un to d'humor, reivindicava jo aquesta figura, comparant-la a la dels gurus orientals que gràcies al seu estat de consciència, estan en condicions de treure el deixeble de la foscor, i revelar la veritat divina que es troba al seu interior ;-)

Vàren sorgir moltes converses i anècdotes. L'ambient va ser distès i la bona organització de l’esdeveniment va facilitar trobades informals i divertides estones a la improvisada terrassa, a on cruspiem els plats, tapes i degustació de vi, preparats i servits per la amable gent del bar del Citilab. Des d'aquí, gràcies a tots. I gràcies també a la Vanesa Ferreres per ajudar-me amb l'edició del vídeo.