Ara ja fa un temps vaig haver de preparar un ppt – malgrat el descrèdit que aquest format pateix darrerament, (recomano lectura del post del blog "Educación y Virtualidad" de Cristobal Suarez, sobre el tema) - per presentar el llibre Nativos Digitales de l’argentí Alejandro Piscitelli per a l’assignatura “Teories de la comunicació digital interactiva”, impartida per Carlos Scolari dins del màster universitari en Comunicació Digital Interactiva de
Volia aqui deixar algunes reflexions que vaig fer aleshores i que ara revisant els apunts em venen de nou al cap.
Deia David Weinberger en la seva obra més coneguda, Everything is Miscellaneous, 2008, que el desordre és una virtut digital, que porta a noves idees, eficiència i coneixement social. En Nadius, es dona també una mica d'això, un cert desordre o cúmul d'idees, que despleguen i brinden multitud de alternatives alhora que obre nous interrogants.
Nativos Digitales s’ho mira des de tots els angles possibles, ens situa en l’època convulsa que vivim, i ens ofereix abundant informació i antecedents, que ens donen els elements suficients per entendre aquesta "generació", que com totes, és deutora del temps que li ha tocat viure.
Es preguntava Scolari ,coautor del blog Digitalismo, al començament d'Hiperdiaciones "¿Com es veuran aquests anys de vida digital dins d'unes dècades. ¿Com es veurà en el futur aquesta dieta hipercalòrica de ciberteoríes que hem consumit des de l’arribada de la World Wide Web?" Segurament, com bé apunta ell, amb sornegueria, però això ara no ens pertoca".
Nativos Digitales, Alejandro Piscitelli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada